Abraça'm -demanaves.Embraceable you, diu
la teva veu, alhora
estripada i lluent.
Abraça'm i et faltava
un any per al final.
Sento els vasos com driguen
i els morts que t'aplaudeixen:
clavegueres de venes
arrosseguen l'espessa
melodia d'un saxo.
És aquella veu negra que fregava
els blancs graons de marbre,
o cridava en una bronca
d'algun bordell de Harlem.
La veu que, como la pluja,
rentava el sutge als vidres
d'una presó de dones.
La veu dels estranys fruits
penjats dels arbres
en l'inmens Sud del món.
(Joan Margarit, El ritme de les paraules)
--> traducción
No hay comentarios:
Publicar un comentario