domingo, marzo 16, 2014

Una promesa



UNA PROMESA

Una promesa s’escau
en un moment determinat
com una papallona retallada.
Després, restem en silenci
fingint que res ha estat dit,
que cap mot ens atrapa.
I seguim el joc darrera la rialla
vestits d’antics herois, sense pàtria.

***

UNA PROMESA

Una promesa florece
en un momento determinado
como una mariposa recortada.
Después, nos quedamos en silencio
fingiendo que nada ha sido dicho,
que ninguna palabra nos atrapa.
Y seguimos el juego tras las risas
vestidos de antiguos héroes, sin patria.



Imagen: Catrin Weltz-Stein

De: El amante circunstancial / L'amant circumstancial, Ed. Pigmalión, 2014.

2 comentarios:

Osselin dijo...

La promesa , sobretot si és ad aeternum, ens provoca als que portem una mica de món a l'esquena, una forta evocació d'aromes fràgils i cruels, mirades intenses i tremolor de l'ànima, d'aquells temps on les utopies eren estructures de present i certeses del futur... Però als vells navegants sobtadament tot se'ns gebra i el cor se'ns cristal·litza acceleradament amb la fiblada de l'escepticisme o la certesa de la falsedat blanca. Entre amants coetanis , les promeses es marceixen poc després d'ésser pronunciades i cauen al terra en un polsim que s'emporta qualsevol corrent d'aire. Quan hi ha una gran diferència d'edat, el més madur roba promeses autèntiques diàriament i cau en l'autohipnosi de "viure intensament", droga diària sense la qual sorgeixen brutalment la bogeria, la decepció i la més amarga de les caigudes: la pròpia mirada tornada pel mirall en la penombra .
Penso que aquesta vivència de l'amor de la dona madura amb l'home jove i/o a l'inrevès podria ser eix central d'almenys una bona dotzena de futurs poemes teus que , de ben segur, crearies amb la teva màgia habitual.
Salutacions

Sintagma in Blue dijo...

Osselin, és curiós com cada lectura d'un mateix poema és diferent. En aquest poema en cap cas es parla de diferència d'edat, potser t'has vist reflectit d'alguna manera?

Un abraçada